Londres. Dia 2: Notting Hill, Covent Garden i Highbury!
A les 6 del matí el meu despertador biològic o l'ànsia viva em va despertar, tot i que fins les 7:45 no servien l'esmorzar al hotel així que em va tocar fer el ronso al llitet una estona.
Només teníem mig dia, així que un cop vam omplir l’estòmac ens vam posar mans a l'obra, vam fer el check out i vam demanar als propietaris del hotel que ens guardèssin les maletes per no haver de carregar amb elles i de seguida cap al metro a comprar la Travel Card. Per cert, a nivell comparatiu, el transport de dos dies a Londres ens ha sortit pel mateix que una setmana a Nova York! 😱
La primera parada del dia va ser el famossíssim barri de Notting Hill.
Un barri que destaca sobretot per l'encant de la seva arquitectura, l'elegància de les cases victorianes, el famossíssim Carnaval i el mercat de Portobello, on abans es trobàven autèntiques joies vintage. Ara és més que res un mercat pels turistes on es venen souvenirs. Al anar-hi diumenge a primera hora, la gran majoria de parades del mercat no estàven obertes.
Però com tot en la vida, tot té la seva part positiva: vam poder gaudir d'un passeig pel barri molt tranquil, sense turistes. Jo no podia parar de fer fotos, cada carrer, cada perspectiva em semblava una postal.
Desprès, vam agafar el metro direcció Arsenal, el primer cop que vam venir a Londres vam fer el tour l'Emirates Stadium però ens va quedar pendent visitar la zona on antigament es trobava el Highbury Stadium (l'àntic estadi del Arsenal), que actualment és un complex urbanístic, però al moment de construïr-lo van respectar la fatxada del que era l'àntic Highbury Stadium, i ens feia gràcia veure-ho (al Aleix més que a mi, tot sigui dit 😂).
També vam fer una volta pel barri, que a la que t'allunyes del estadi, ets l'únic turista i poder veure la realitat dels locals sempre ens sembla un “planazo”. Sembla curiós com amb tan poc marge de temps, vam visitar zones tan diferents, i que totes es trobin dins d'una mateixa ciutat. I és que a Londres cada barri és tot món...
Vam trobar una restaurant molt petitet i cuco amb una carta a uns preus molt accesibles. L'Aleix es va fer el típic Full English Breakfast i jo el "Vegeterian Lovers" i per beure sempre “tap water” que és el que treu la set, és gratis i t’omplen el vas tantes vegades com vulguis.
I així va ser com vam ficar punt final a la nostra escapdeta express a Londres. I la veritat és que Londres, is always a good idea. I aquest cop, encara he tornat més enamorada de la ciutat, doncs tothom ens ha tractat amb una amabilitat increïble. Nosaltres tot i ser uns amants de viatjar no sabem massa anglès, però com més viatjo més clar ho vec el llenguatge universal no és cap altre que un somriure. I en aquest cas, no n’hem parat de rebre. Els londienses són amor. Gràcies a tots per fer-nos sentir com si fòssim a casa. Per nosaltres, Londres sempre serà un lloc al que tornar.
El hotel que ens vam quedar és el Earls Court Hotel, i la veritat és que no el podem recomanar ja que segurament és un dels pitjors als que ens hem allotjat, molt vell, impossible dutxar-se perquè no baixava aigua de les aixetes, per la nit impossible concil•liar el son per una màquina que feia un soroll terrible... Això si, cal destacar l'amabilitat dels propietaris, que van ser molt atents i agradables en tot moment, l'ubicació i el esmorzar que ens va semblar completíssim:
Només teníem mig dia, així que un cop vam omplir l’estòmac ens vam posar mans a l'obra, vam fer el check out i vam demanar als propietaris del hotel que ens guardèssin les maletes per no haver de carregar amb elles i de seguida cap al metro a comprar la Travel Card. Per cert, a nivell comparatiu, el transport de dos dies a Londres ens ha sortit pel mateix que una setmana a Nova York! 😱
La primera parada del dia va ser el famossíssim barri de Notting Hill.
Un barri que destaca sobretot per l'encant de la seva arquitectura, l'elegància de les cases victorianes, el famossíssim Carnaval i el mercat de Portobello, on abans es trobàven autèntiques joies vintage. Ara és més que res un mercat pels turistes on es venen souvenirs. Al anar-hi diumenge a primera hora, la gran majoria de parades del mercat no estàven obertes.
Però com tot en la vida, tot té la seva part positiva: vam poder gaudir d'un passeig pel barri molt tranquil, sense turistes. Jo no podia parar de fer fotos, cada carrer, cada perspectiva em semblava una postal.
I del "senyorial" Notting Hill passem al "bohèmic" Covent Garden, el primer cop que vaig visitar Londres únicament vaig visitar la Covent Garden Piazza, una plaça amb molta vida i molt alegria, on actuen grans artistes, però aquest cop vam anar més enllà i vam trobar-hi encara més encant: un barri ple de cafetries, botigues super xules...
I ben amagadet... Neal’s Yard, un oasis de color i vida, un raconet perfecte per perdre-s’hi.
Portàvem força estona al carrer i els dits dels peus i la punta del nas ho notaven, així que vam decidir fer una breu parada a un Costa i fer un Chai Latte per recuperar forçes i temperatura corporal ❄️.
Desprès, vam agafar el metro direcció Arsenal, el primer cop que vam venir a Londres vam fer el tour l'Emirates Stadium però ens va quedar pendent visitar la zona on antigament es trobava el Highbury Stadium (l'àntic estadi del Arsenal), que actualment és un complex urbanístic, però al moment de construïr-lo van respectar la fatxada del que era l'àntic Highbury Stadium, i ens feia gràcia veure-ho (al Aleix més que a mi, tot sigui dit 😂).
També vam fer una volta pel barri, que a la que t'allunyes del estadi, ets l'únic turista i poder veure la realitat dels locals sempre ens sembla un “planazo”. Sembla curiós com amb tan poc marge de temps, vam visitar zones tan diferents, i que totes es trobin dins d'una mateixa ciutat. I és que a Londres cada barri és tot món...
I parlant de barris, tocava tornar al nostre barri per anar a dinar, ens venia de gust fer un Full English Breakfast (nosaltres sempre el mengen per dinar perquè per esmorzar no ens ve massa de gust la veritat) així que vam fer un tomb a veure que trobavem. I ens vam topar amb unes casetes precioses (jo de gran vull viure en una caseta de colorets) i carrers molt bonics!
Vam trobar una restaurant molt petitet i cuco amb una carta a uns preus molt accesibles. L'Aleix es va fer el típic Full English Breakfast i jo el "Vegeterian Lovers" i per beure sempre “tap water” que és el que treu la set, és gratis i t’omplen el vas tantes vegades com vulguis.
I així va ser com vam ficar punt final a la nostra escapdeta express a Londres. I la veritat és que Londres, is always a good idea. I aquest cop, encara he tornat més enamorada de la ciutat, doncs tothom ens ha tractat amb una amabilitat increïble. Nosaltres tot i ser uns amants de viatjar no sabem massa anglès, però com més viatjo més clar ho vec el llenguatge universal no és cap altre que un somriure. I en aquest cas, no n’hem parat de rebre. Els londienses són amor. Gràcies a tots per fer-nos sentir com si fòssim a casa. Per nosaltres, Londres sempre serà un lloc al que tornar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada