Dia 14 - Últim dia...

No vaig poder fer el resum del últim dia, així que intentaré fer un breu resum:

El dia va començar molt aviat, a les 6 sonava el despertador perquè a les 6:30 ens venia a buscar el conductor de la furgo per portar-nos al aeroport de Phuket. A les 8:30 ens sortia l'avió cap a Bangkok. El vol amb AirAsia va ser una meravella. Al aeroport de Bangkok va tocar despedir-nos: l'Eva i el Carles agafaven l'avió cap a Brisbane al migdia però el nostre no sortia fins a les 2 de la matinada de dilluns, així que encara ens quedava un dia per gaudir de Bangkok. La despedida va ser molt ràpida, la veritat és que no se'ns donen massa bé.

La idea era passar el dia visitant el mercat de Chatuchak i el centre comercial JJ Mall. El mercat és una autèntica passada. Ens va encantar. La zona de la decoració és espectacular. Però feia molta calor i alguns no es trobaven massa bé. Així que vam fer una volta ràpida. Jo recomano anar-hi a partir de les 7 de la tarda quan la calor no apreta tant, així podreu gaudir del mercat més gran d'Àsia com es mereix.

Vam anar a dinar a un KFC que picava horrors i desprès ens vam relaxar al Parc Chatuchak que és xulíssim. Va ser un dels dies més feliços de la vida de la Chen perquè els pares li van deixar provar la Cocacola per haver-se portat tan bé.

Sobre les 8 - 9 de la tarda quan ens disposàvem a anar cap al aeroport va començar a caure el diluvi universal. No hi havia manera de trobar una van o furgo i plovia a bots i barrals per anar fins a la parada de metro. La única manera era agafar dos taxis però en una ciutat de més de 6 milions d'habitants i caient la que queia no ens feia massa de gràcia haver-nos de separar. Vam parar dos taxistes als que els hi vam remarcar un milió de vegades que "go together, no separate" i ells "okei okei...". Mala sort per nosaltres. Només ens deien "okei" la única paraula que sabien amb anglès perquè no en parèssim a un altre taxi. De seguida, ens vam adonar que no havien entés res del que els hi haviem dit i no tenien cap intenció de deixar-nos al mateix lloc ni molt menys de seguir-se l'un al altre. De fet, el taxista del taxi on anàvem la mare, el pare, la Irene, la Chen i jo a mig camí encara em preguntava a on anàvem. I el del taxi de la Cris, la Judit, la Gemma i l'Aleix mirava vídeos al Youtube mentre diluviava. El trajecte se'ns va fer etern: ens trobarem? no ens trobarem?... Per sort, només arribar al aeroport ens vam trobar!!! Quina alegria veure'ns!!

Vam fer el check in i mentres passàvem els controls del visat, el pare en va complir 60!! No tothom té la sort de complir 6 dècades en aquesta situació ni amb tan bona companyia 😋 És un afortunat!!! 

Els vols de Bangkok - Dubai i Dubai - Barcelona van anar de fàbula. A la Chen li encantaria viure a un avió d'Emirates: quan no li regalen una joguina, li donen un menú kids que li encanta, quan no, dorm i sinó juga un joc o mira una de les tantes pelis que hi ha al catàleg d'entreteniment a bord.

Per acabar de rematar el viatge, de camí cap a Balaguer vam punxar una roda. Sort que el pare és un manetes i de seguida ho va tenir llest.

El gran viatge s'ha acabat i no puc estar més agraïda. Ha sigut un viatge molt molt especial, hem après moltes coses (el pare ja sabra per sempre el significat de "tomorrow"), hem viscuts moments molts màgics que guardarem per sempre en el nostre cor (el retrobament amb l'Eva i el Carles, passar un dia amb elefants, el tren nocturn, l'excursió amb bici a "l'enciam", etc...), ens hem fet autèntics farts de riure (Tutuki Splash versió Chao Praya, el kukut i el change, el massatgistes-telepitzerros, i un llarg etcètera) i també algun cop que altre ens hem enfadat els uns amb els altres. Però tots hem posat molt de la nostra part perquè el viatge anés sobre rodes i així ha estat. Sóc molt feliç per poder haver viscut aquesta gran experiència tots junts. El simple fet d'estar-hi tots és motiu d'inmensa alegria. Ara tornem a estar separats però la distància no significa res quan unes persones, com l'Eva, el Carles i la Lluna signifiquen tan. 

A nivell personal, Tailandia ha superat les meves expectatives. M'ha enamorat!! L'amabilitat, el peculiar estil de vida i la manera de viure dels tailandesos, el menjar tailandés, els temples, els mercats, els tuk-tuks, la naturalesa, les platges paradisíaques... Sumat a lo fàcil i sobretot, barat, que és visitar el País dels Somriures, fan que no em sorprengui gens que Bangkok hagi destronat a Londres i Paris com a ciutats més visitades l'any 2016. Jo acabo de tornar, i només espero poder-hi tornar... Visitar el parc Nacional Khao Yai, alguna illa menys turística... Passar més dies al Nord del País... I és que Tailandia ofereix tan que no m'ho acabaria mai... 

...Khop Kun Ká Tailandia... 💙🍜🐘🌴🌏🇹🇭