Dia 5 - Ayutthaya, Tutuki Splash i Khao San Road

Divendres 14 de Juliol

A les 9:25 del matí ens sortia el tren direcció Ayutthaya. En aquells moments tota la família m'estava odiant per haver comprat els bitllets a 3a classe (sense aire acondicionat) en lloc de Primera classe. La veritat els que hi sobrava motius: feia una calor infernal i he comprat els bitllets sense preguntar quan sempre hem de fer votacions. No és per excusar-me però la diferència de preu era molt significativa: 0'30€ el bitllet de 3a vs 6,50€ el bitllet de 1a classe. Per sort, a mesura que el tren ha anat agafant ritme i ha començat a córrer l'airet la cosa ha passat a ser molt més soportable i em sembla que m'han anat perdonant.

Anar amb tren fins Ayutthaya no és la manera més ràpida de fer-ho però si la més autèntica. El viatge no es fa gens pesat, les vistes són molt boniques i sovint passen venedors ambulants de menjar i beure.

Només baixar del tren ens hem trobat un dispositiu molt pràctic montat per als guiris: un relacions públiques t'acosa amb una cartolina amb les fotos dels temples i ruïnes, tu decideixes quins vols visitar (es calcula mitja hora per temple o ruïna), aleshores el RRPP et passa amb el que estableix l'itinerari i el preu. Aquí entren en joc les habilitats negociadores de cadascú. Nosaltres, hem decidit fer els 4 temples que ens han semblat més atractius a les fotos i ens han cobrat 300 baths/hora/tuktuk. Estic convençuda que es pot fer aquest tour per la meitat de preu però nosaltres som dolentíssims regatejant. Finalment, el negociador t'assigna un conductor i llestos. Ja estàs preparat per visitar les ruïnes de la que va ser la gloriosa capital del regne de Siam fins que els birmans se la van carregar. A mi personalment m'han encantat.

De seguida se'ns han fet les dos del migdia i la gana i la calor ja feia estona que apretaven. Era hora de buscar un lloc on omplir l'estòmac i recuperar-nos de la xafogor tailandesa.

Desprès de dinar hem decidit tornar a intentar fer el tour amb klong, així que havíem de tornar a Bangkok amb un mitjà de transport més ràpid que el tren del matí. Hem anat a parar en una mena d'estació de furgonetes amb un altre dispositiu turístic: una senyora amb mala llet fa de negociadora entre els conductors i els turistes. Una altra vegada el rotllo de regatejar, probablement el que menys ens agrada d'Asia. Se'ns dóna fatal. Aquí almenys hem aconseguit fer un ni pa ti ni pa mi. 

El conductor ens ha deixat al port de Tha Thien on portàvem escrit a la cara "volem fer un tour amb barqueta" i de seguida  hem sigut acosats per un que es feia passar per Tourist Police. La cara B del turisme i el mal que fa al país. De la mateixa manera que ell ens ha vist vindré de seguida, nosaltres l'hem vist venir a ell.

Finalment, hem pogut contractar el desitjat tour pels canals, amb un tio molt majo que ens ha regalat 4 aigües i ens ha deixat el preu per menys del que havíem llegit al Trip Advisor. El show estava assegurat: només començar ens ha passat pel costat un transatlàntic ple de japonesos camara en mà que ha provocat unes onades pel Chao Praya que no ens ha fet bolcar de miracle. Els crits han ressonat per tot Bangkok. Per sort, de seguida ens hem endinsat per un canal on les aigües estaven molt més calmades. La visita pels canals és molt interessant i et fa reflexionar molt. La llàstima és que al fer-la per la tarda no hi havia gaire ambient i el bonic és veure com els locals fan vida pels canals.

Per donar-li una mica d'emoció, el barquer li ha donat una mica de canya al klong i ens hem ficat totes a cridar com a boges, ell es pixava de riure de lo fleumes que arribem a ser, així que ha decidit recrear el Tutuki Splash pels canals de Bangkok. La veritat és que ens ha regalat un dels millors moments del viatge: totes cagadíssimes però plorant de riure. Un d'aquells moments que serà recordat en moltes sobretaules. 

Per acabar el dia hem anat a Khao San Road on hem decidit que cadascú es podia triar un caprixet: la Chen ha escollit un spinner de color rosa amb moltes llums; el Pare, la Irene i jo un massatge i la Cris, la Judit i la Gemma una samarreta. Aquí una estampa dels homes esperant a les dones comprant:

Ens hem comprat el sopar a Khao San Road per endur-nos al hostal. Ara ja som al llit. L'Eva i el Carles ja estan de camí. Demà ens retrobarem i tornarem a estar tots junts desprès de 10 mesos. No podem estar més emocionats.