Dia 10 - Arribada a Phuket

El dia ha començat molt aviat, a les 4:30 sonava el despertador. A les 6:30 ens sortia l'avió cap a Krabi. Ens hagués agradat anar a Koh Tao però els vols des de Chiang Mai ens sortien a 130€ per persona. Al final vam decidir anar a Pukhet però volar fins a Krabi perquè ens sortia molt més barat, 30€. El vol amb AirAsia ha sigut una maravella. 

L'Aleix i el Carles s'han posat de "gemelets" com diu l'Anna Chen. Estan molt contents amb la seva samarreta de la selecció tailandesa. 

Hem fet el check in a l'hostal. És molt xulo però el que no m'agrada és que dormim separats en habitacions de dos. Jo prefereixo mil cops més anar a un alberg i dormir tots junts, em recorda a quan era petita i anava de campaments. 

El dia ha sigut de relax total: piscina hotel, dinar, platja, piscina hotel, passeig pels xiringuitos, sopar i dormir. 

També hem contractat unes excursions pels dos propers dies. Tot i que sabem que és molt millor fer-ho per lliure i en un principi aquesta era la nostra idea, al final hem decidit contractar una excursió de guiri total de les que et passegen amunt i avall per comoditat. Som 11 i anar per lliure és més complicat. El Carles li ha fet ullets a la noia dels tours i li hem pogut regatejar 2500 baths.

Una anècdota important del dia és que la Chen ha après a tirar-se de cap. Ha de millorar (bastant) la tècnica però almenys ja entra a l'aigua de cap i no es fa el planxaso que es feia abans. 

Les platges de Phuket són boniques però la ciutat no m'està agradant gaire. És al pur estil Salou. Tot fet per al turista. No pots passejar tranquil·lament sense ser acosat pels relacions públiques dels restaurants. De moment, recomano no venir i anar en una altra illa. 

Mentres estàvem a la platja hem pogut veure una de les realitats més dures asiàtiques: nens enganyant a turistes per poder sobreviure. Els nens els demanaven als turistes que juguessin amb ells al pedra, paper, tisores, al 3 en ratlla, lluita de dits, etc. El nen sempre guanya al turista, desgraciadament la vida els ha fet créixer massa ràpid i se les saben absolutament totes. Quan perds li has de comprar el que sigui que ven. Veure-ho i viure-ho presencialment fa que se't remogui tot... Nens que aprenen abans a estafar que a llegir o escriure... Tots els nens del món haurien de tenir el dret a poder tenir una infància feliç i no ser explotats per qui sigui qui hi ha al darrera: màfies o en el pitjor dels casos, els seus propis pares. Encara que costi, no s'hi ha de caure per no contribuir en aquest abús a la infància.